Presidència de la Generalitat clausura sorpresivament els dos repetidors. La Costera i La Ribera ja no reben les emissions. Aviat es complirà un any del tancament del repetidor de la Carrasqueta a les comarques del Sud.
La Fundació Ramon Muntaner i Acció Cultural del País Valencià, encoratgen tots els seus socis i simpatitzants a fer pública la protesta contra aquest nou tancament i retallada de drets cívics i manifesten que sostindran totes les accions judicials i extrajudicials necessàries per defensar l’emissió de TV3 a terres valencianes. Llig la notícia a

Podeu escolar la intervenció dels regidors del Bloc a Radio Club FM Sant Joan-Mutxamel parlant sobre la nova exposició pública del Pla General.

http://www.radioclubfm.com/amplianoti3.asp?id=1040

El proper dijous, 27 de novembre, farem una xerrada - col·loqui, on s’exposarà el plantejament urbanístic del Bloc sobre Fabraquer i el Polígon Industrial. L’acte se celebrarà a la Casa de Cultura a les 20 h. I, a més d’incitar i convidar a la discussió sobre el PGOU, la intenció és que les conclusions que individualment o col·lectivament es puguen extraure del debat servisquen de base per a la formulació d’al·legacions.

Albert J. Caturla i Cardona, portaveu del Grup Municipal Bloc Nacionalista Valencià-Els Verds- Esquerra Verda de l’Ajuntament de Sant Joan d’Alacant, formula davant el Ple de la Corporació Municipal que Vostè presideix, les següents preguntes de conformitat amb el previst a l’article 97.7 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Corporacions Locals aprovat per R.D. 2568/1986:

En manifestacions periodístiques arreplegades en diversos mitjans s’afirmava que s’estava negociant amb el Ministeri de Foment un projecte per adequar la coberta de l’autovia i que es trametria un projecte per crear grans espais d’oci i esport.

Per què no s’inclou als pressupostos per al 2009 cap partida destinada a aquest fi?

S’ha tramés l’esmentat projecte?

En quin punt estan les negociacions amb foment?

S’ha interessat l’equip de govern en fer proposar cap esmena al seu grup parlamentari als pressupostos per al 2009?

Sant Joan d’Alacant, 27 d’octubre/2008

Albert J. Caturla i Cardona

Bon dia amigues i amics, és un plaer donar-vos la benvinguda a esta catorzena edició dels premis 9 d’octubre que entrega el col•lectiu del bloc nacionalista valencià de Sant Joan.
Uns premis que valoren el compromís de persones i associacions per la seua terra, per Sant Joan i la comarca. Uns premis arrelats a la terra, a la nostra història i a la nostra identitat. Uns premis que volen fer futur. Perquè sense identitat es perd el present i trontolla el futur. Uns premis que enguany recauen sobre un mitjà de comunicació local que fan ciutat des de la seua tasca informativa i, sobretot, la seua obertura a totes les opinions, a totes els grups que volen posar el seu gra de forment o el seu grapat de farina per pastar la ciutat.
Perquè una ciutat la fem entre tots, entre tots els que vivim. El bloc de Sant Joan, els seus afiliats i simpatitzants, la seua executiva i els seus regidors, Rafa i Maite, abans, Albert i jo, ara, ho sabem i per eixe motiu els premis volen posar en relleu una volta a l’any unes persones que viuen fent ciutat, fent comarca, fent País Valencià. I a més volem fer de l’entrega del guardó una festa, una festa que ens reunisca. Perquè és bo festejar el treball amb els amics i les amigues. Festejar i posar en comú els fets que van passant pel poble. La comunicació és essencial, fonamental perquè tot projecte vaja endavant i un col•lectiu no pot viure d’esquenes a la comunicació. Aprofitem hui i ara per fer més forts els lligams de comunicació entre els que formem aquest grup. Potser alguns de vosaltres heu pogut pensar que no és suficientment fluïda la comunicació amb els regidors, potser penseu que ens oblidem de vosaltres des de la nostra tasca de regidors. Perdoneu si és així, però en cap moment ha estat eixa la nostra voluntat, com ja he dit sabem que vosaltres, ciutadans i ciutadanes de Sant Joan, sou el més important, sense vosaltres nosaltres no estaríem aquí. Així que no tingueu cap dubte a vindre a nosaltres cada volta que ho necessiteu, no tingueu cap dubte a demanar, com diu Enric Morera, diputat a les Corts Valencianes, doneu-nos faena.

I ja per acabar perquè anem a dinar i no és qüestió de fer uns entrants indigestos, solament vull recordar, ara que he parlat de compromís amb la terra i de comunicació, que en estos moments tenim novament exposat al públic el nou pla general i ara més que mai necessitem fer sentir la nostra veu per denunciar una programació urbanística que hipoteca el futur de Sant Joan. Que disfressa amb grans paraules i grans aparats el que realment és una operació per urbanitzar Fabraquer; amb uns interessos que de cap manera beneficien el nostre poble, solament a uns pocs que després hauran de pagar favors. Per això al llarg de les properes setmanes hem de mostrar amb totes les forces que eixe projecte no és viable per a Sant Joan, per això farem al•legacions, demanarem explicacions i denunciarem, perquè ja n’hi ha prou de mentides, de falses veritats, de façanes que amaguen l’especulació i la destrucció d’un poble.

I ara a dinar, gràcies a Lolibel, Félix i José Luis per obrir el vostre mitjà de comunicació per fer ciutat, gràcies amigues i amics, gràcies per estar aquí, gràcies per estar amb nosaltres i bon profit.

Xavier Sala
llegit el 25 d’octubre com a benvinguda

El 15 d’octubre de 1996 començava a emetre Ràdio Club Sant Joan-Mutxamel en la freqüència de FM87.8. Des d’aleshores les veus de Lolibel Torregrosa i José Luis García s’han fet familiars per als santjoaners i santjoaneres que troben al dial local la informació de la localitat i les opinions dels protagonistes: grups polítics, esportius, culturals, musicals, de comerciants, … Tots i totes tenen acollida a aquest mitjà de comunicació que busca la proximitat amb la gent. Félix García que en un principi es trobava en la part de producció tècnica ja és també una veu que ens resulta propera.
Tot va començar per les inquietuds d’un grup d’amics en la comunicació. Félix i José Luis ja feren els seus inicis en la ràdio en el llavors anomenat politècnic en Iradio Actividad. Desprès vingueren estudis d’informàtica i periodisme que permeteren a Félix fer-se càrrec de l’apartat tècnic. Lolibel també va estar interessada des de prompte pel periodisme, el cuquet va anar creixent, tot i no fer estudis de periodisme, estudià Dret i Magisteri Infantil, Relacions Públiques i idiomes.
Així començaren el 1996, triaren Sant Joan perquè era un poble ple de vida, d’activitat.
Els inicis no foren fàcils, però sí que gratificants en vore com la gent acceptava el nou mitjà de comunicació que arribava. I ara tots tres reconeixent que els va ajudar a tirar endavant amb més forces la boda acollida, com per a molts de qui escolten són part de la seua casa, la veu que entra a casa i no és estrany que els aturem pel carrer i els diguen alguna paraula d’afecte. El millor és la sensació d’estar fent amics. Ens agrada que vinguen i es troben a gust. Arriben molts amb nervis perquè no saben si seran capaços de fer-li front al micro i després tots i totes els que passen per aquí queden amb ganes de repetir.
En estos dotze anys cal remarcar els avanços de les noves tecnologies que han facilitat les tasques i permetre informar també des de la pàgina web, que està tenint vora 1.000 entrades diàries.
Quan els preguntem si tenen alguna secció que els haja donat més satisfaccions responen que per a ells hi ha una secció única que és el municipi i que la millor satisfacció és l’acollida que reben i les mostres de reconeixement com este premi 9 d’octubre del Bloc.
I ens acomiadem d’estos tres santjoaners que des de la seua tasca diària contribuïxen a vertebrar Sant Joan obrin el seu espai com a mitjà de comunicació a totes les persones que compartim este poble.

Xavier Sala

1.- Atesa l’ORDE de 15 de setembre de 2008 de la Conselleria de Governació per la qual es convoquen subvencions destinades a ajuntaments en matèria de descentralització de la gestió de la formació dels Cossos de la Policia Local de la Comunitat Valenciana i l’ORDE per la qual es convoquen subvencions per al finançament de les assegurances de riscos i les despeses d’equipament destinades als ajuntaments que hagen creat l’Agrupació Local de Voluntariat de Protecció Civil en la Comunitat Valenciana per a l’exercici 2008.

Ha demanat el nostre ajuntament aquestes subvencions?

Atés el decret 1807 amb l’assumpte devolució de taxa per utilització privativa i aprofitaments especials del domini públic local, en què a la mercantil Catering Nevada SL se li torna la taxa, de 4.680 €, argumentant que l’ocupació serà en domini privat de la mercantil.

1. L’ocupació va tindre lloc als jardins de la finca Villa Antonia?

Atés que en les clàusules del Contracte de Concessió administrativa de l’ús privatiu en cap moment menciona la possibilitat que es puga desenvolupar al jardí servei de restauració, ni tampoc la possibilitat de col•locar taules a l’exterior de la casa principal apareix en la tramitació de la llicència concedida per a exercir l’activitat de Centre Cultural Gastronòmic.

2. En quin moment i amb quines condicions se li concedix l’autorització de fer ús del jardí?
3. L’augment d’aprofitament no hauria de repercutir en un augment de la taxa anual?
4. Com és que la mercantil demana autorització si anava a ocupar un domini privat?

Ateses les queixes de la comunitat de propietaris Los Naranjos de l’Ordana, presentades a este Ajuntament amb números de registre d’entrada 6563 de 17 de juny i 8296 de 19 d’agost, per les molèsties ocasionades per un pub instal•lat al carrer de l’Ordana 8.
1. Quina es la situació administrativa en què es troba en estos moments l’establiment?
2. Si no té encara llicència d’obertura com és que està obert?
3. Quines i quantes actuacions ha fet la policia local davant de les denúncies fetes pels veïns?

L’argumentació sobre la sostenibilitat ambiental se centra a les grans zones verdes, dos als extrems de la població i la del riu Sec sobre terreny que per llei no pot ser altra cosa que reserva per perill d’inundacions.
La tercera i més important és la de Fabraquer, a l’estudi de sostenibilitat ambiental podem llegir:

“esta situación actual supone una amenaza y a la vez una oportunidad de conservación de este ecosistema agrícola tan importante ecológica y paisajísticamente para la transición entre el medio rural y el urbano”

La solució és crear una gran zona verda en un enclavament residencial, sense explicar com es farà, quina gestió ambiental tindrà i quins seran els costos reals, no sols de fer-los, sinó de mantenir-los.

Pel que fa a la caracterització d’efectes ambientals significatius n’hi ha sis negatius, entre els quals està l’atmosfera, el sòl i l’agua.

Els positius són cinc però qüestionables perquè la recuperació sobre la biodiversitat, l’efecte sobre el paisatge novament se sostenen en el gran parc de l’horta, que no sabem si podrà mantenir-se perquè no són acceptables les despeses que planteja l’informe de sostenibilitat econòmic..

I l’efecte positiu sobre la població i l’economia no està justificat per les despeses que suposarà per al futur, sense més sòl.

L’informe de sostenibilitat econòmica, ha resultat de part difícil.

L’objecte del nou sòl urbanitzable, segons aquest informe, és (pàgina 6):
“1. Facilitar el crecimiento poblacional en el entorno del casco urbano, para dar acogida a las necessidades de crecimiento y poblacón previstos, adaptando el nuevo modelo territorial a los criterios actuales de sostenibilidad ambiental y econòmica, sin alterar las características propias de su identidad cultural i paisajística”.
En paraules d’aquest informe, pàgina 7, el creixement previst al nou pla respon al necessari per donar cabuda a un creixement poblacional entre el 2,74 al 3, 21 anual, seguint les tendències dels últims anys. La validesa dels valors obtinguts resulta tan sols probable si es mantenen les condicions socio-econòmiques-urbanístiques actuals, diu l’nforme. Però la tendència “actual” no és la dels últims anys i per tant la validesa dels valors obtinguts no és que no siga probable, sinó que és molt improbable.

No anem a posar en dubte les dades que s’aporten a l’informe, però crida la nostra atenció, d’una banda, les referides a activitat econòmica i d’atur (molt allunyades de les reals, entre d’altres coses perquè són de 2002) i d’altra (pàgina 19) que, tot i que les zones destinades a vials i zones verdes es multipliquen quasi per 10 (de 411.879 a 4.049.484), les despeses de manteniment i serveis a penes se dupliquen (de 6.252.527,39 a 13.407.916, 52)

Amb tot el que més ens preocupa és la “quarta fase”, la que no apareix a l’informe, quan ja s’hagen convertit els seus desitjos en realitat i s’haja produït l’ocupació i utilització de les edificacions (pàgina 14). Perquè estem parlant d’esgotar el sol urbà del municipi. Quina serà la sostenibilitat econòmica d’un Ajuntament el dia després quan l’ingrés per ICIO o l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, siga insgnificant?