Al ple del 28 de gener vam demanar que el centre que va a fer-se per a majors complira amb les exigències d’un CEAM, centre d’atenció al major, com així ho havia anunciat l’alcalde i havia aperugut en més una notícia de la web municipal.
Ho demanaven perquè quan vam llegir el projecte redactat, que ens ha costat prop de 70.000 euros, no es parla de CEAM, sinó de centre socio-cultural per a majors.
La Regidora de Majors confirma la rebaixa, no tindrem CEAM. Novament un bonic edifici que farà bona fotografia però no vindrà a resoldre problemes d’atenció als nostres majors.

Al ple del 2 de març van demanar que es condicionara el pas per accedir al poliesportiu o simplement per caminar pel carrer Sant Antoni davant de les obres que fan al poliesportiu.
Ens responen que s’han adoptat les mesures adequades i que el pas és segur.
Si vosaltres camineu per la zona segurament estareu d’acord amb el regidor d’Urbanismo. Si no és així, segurament és que vosaltres i jo vivim a un altre món.

El passat dilluns l’alcalde i regidors vam rebre el Conseller de Governació per presenciar la presentació del nou edifici de la policia local.
Valga la redundància en presència i presentació perquè PP i PSOE redundaven en l’error dels seus projectes davant la crisi.
Mentre escoltava com de bonic seria aquest edifici de més de dos milions d’euros, pensava que seran diners que impediran que es faça el centre de salut, que s’arreglen les escoles o que arriben menys diners a serveis bàsics i necessaris.Pensava que l’edifici de Conselleria Residència de temps lliure fa anys que està tancat, això sí que deixa diners i dóna faena, però la foto no lluïx tant.
El govern valencià es posa al mateix nivell que el de Zapatero que al poble dóna més de tres milions per a una nove biblioteca, en lloc d’invertir en projectes que creen riquesa.
No puc oblidar que mentre es fa el nou edifici el paro augmenta mes a mes a Sant Joan.

Qui no recorda la imatge de qui agrana i amaga la brossa baix de l’estora? Imatge que em ve a la ment cada volta que es parla de la gestió de residus. L’estat de benestar mal entés, a què ens tenen acostumats, que és més un estat de la comoditat i el clientelisme que altra cosa, oblida que el benestar requerix el compromís de totes les institucions i les persones.
No n’hi prou en formar part de zones de residus, pagar unes taxes i oblidar-se. Cal que es demane a les empreses que facen bé la seua faena i que les plantes de tractament siguen vertaderament això i no abocadors que acaben fent mal al medi i que ho pateixen els veïns que hi ha a la vora.
Ahir vam estar al Campello per reclamar una bona gestió dels residus, no solament a fer provincialisme victimista com es pot creure en llegir alguns titulars de premsa que posen el que volen.
Cal enllestir polítiques de gestió de residus efectives, que representen un benefici al medi i no un continu amagar baix l’estora fins que un dia esclata en forma de pudor o malalties. Polítiques de tractament de residus que comencen en els mateixos municipis i continuen en el control de les plantes de tractament.
El negoci de la brossa no ha de ser solament per a quatre que controlen les grans plantes i la maquinària. Mentre no es plantege un tractament que traga el benefici dels residus no anirem a cap lloc, no es pot permetre que tot l’orgànic que es llança acabe en un mateix clot amb element nocius. El residu orgànic és una matèria primera que pot convertir-se en compost i fem per al camp, en riquesa. Com ho sabien els nostres pares i per això a les cases de camp tenien el femer que al cap d’uns mesos es convertia en adob, perquè el cicle de la vida tornara cada any.
La societat urbana ha perdut l’ensenyament de la terra, cal aprendre del que la natura ens ensenya, perquè, altrament, un dia l’estora no donarà més de si i això sí que serà l’esclafit.

La política a què ens té acostumats el grup de govern de l’ajuntament de Sant Joan ha arribat ara al descrèdit al president de l’AMPA de l’IES Berlanga per la seua ideologia política. Com si ara solament es pot ser participatiu amb el carnet del bàndol que mana, perquè també sabem que si són del partit, però del bàndol que no mana, també són mirats de reüll.
És una cosa semblat a culpar els altres del que ells no fan. I quan fan alguna cosa ja deixen ben clar que ho fan malgrat que València no ho fa. Un exemple són les obres al carreró de Rajoletes per millorar els accessos. En primer lloc, la solució també passa per condicionar una parcel•la propietat municipal al mateix costat de l’escola, a la prolongació del carrer 8 de març i a la mateixa prolongació, amb la qual cosa este anys de pluges s’haguera pogut mal de caps als pares quan porten els xiquets. Però clar això és gastar en coses que no es veuen i ells creuen que no ix en la foto. Però clar això no fa parlar malament de Conselleria.
Ja n’hi ha prou d’aquesta política, pels dos costats, de culpar l’altre, i mentre la casa a mig fer. Cal un diàleg constructiu on càpien tots, tots els partits, totes les associacions, totes les persones que volen el progrés per a Sant Joan.

Este cap de setmana a Sant Joan gaudirem del III cicle de música antiga. Vos animem a apropar-vos als concerts que es desenvoluparan a l’església del nostre poble, divendres i diumenge a les 20.00 hores i dissabte podreu gaudir al mati i la vesprada de música antiga. I felicitem els organitzadors un any més.

El BLOC recolza la convocatòria de l’AAVV Sector Nord del Campello, de la manifestació el proper dia 20 de febrer, a les 18 hores que eixira de l’estació del trenent per donar suport a tots els veïns afectats; i ho farà no sols participant en la manifestació, també en la gestió diària del seu grup municipal al Campello, amb el suport de tota l’executiva Comarcal de l’alacantí i l’executiva Nacional del BLOC.
Així mateix convidem i animem a tota la població a manifestar-se i deixar palés a FCC, al Consorci del Plan Zonal XV i al Govern de la Generalitat Valenciana que volem solucions JA!!

I al costat els de la zona XIV, com que paguem taxes de l’abocador de Xixona, cal que demanem que es gestione bé i examine i avalue si els gestors de l’abocador de Pedra Negra complixen amb el que és preceptiu i si no és així que posen les mesures adequades.

No sé si ho han fet a cosa feta, però és que al poble han conseguit que siga una aventura la cosa més quotidiana, com pot ser anar a la universitat amb bus o a Alacant mateix. És que no t’ho acabes, a primers de mes vaig a unes conferències a la universitat i agafe el 34L, xe la de voltetes que fa supera el 23, i agafar santa Faç -rotonda-hospital-carretera-rotonda.-carretera-rotonda-santa Faç. No te preu i encara menys quan és a les nou menys poc i agafes cua per entrar a l’hospital i després per eixir i intentar agafar altra volta la carretera a la universitat. NO seria més fàcil baixar per Ausiàs March, passar per darrere de l’hospital i pujar tot seguit a buscar la carretera de Sant Vicent. Però calla que per arribar a la universitat, en lloc de fer universitat primer i Sant Vicent després, van primer a Sant Vicent i com que estan en obres la roa és tot un afegir suspens. Arriba un moment que no saps si seguixen al bus o encara està en el malsomni.
Però si això va ser fort, divendres passat a tres quarts de cinc agafe el bus i quan arriben a Santa Faç el bus va lent, solament hi ha un carril per entrar a la carretera o Av. Miguel Hernández, cua i lentitud. Un es pregunta que ocorre, accident, planys… res d’això; així com anem arribant veiem que estan pintant un pas de vianant pràcticament al final de l’avinguda amb la carretera. Té pantalons la cosa, més de cinc minuts perquè qui tria quan s’ha de pintar pensa que un divendres a esta hora és la millor, tot sigui per posar un poc d’aventura en una vesprada de divendres i a més per què és queixa l’usuari si li donem entreteniments pel mateix preu?
I acabem l’aventura deixant el bus i caminant, no vos perdeu anar al poliesportiu, com que estan fent la vorera nova al costat de la pista coberta i enfront continua sense vorera, passar caminant per la zona és per carregar adrenalina, així es cuida dels ciutadans que encara no agafen el cotxe per anar a pixar.
Per aventura Sant Joan i riu-te tu de terres mítiques.

Fa anys construïren a Sant Joan un centre de primària i un de secundària. Rajoletes i Lloixa han vist passar a moltes generacions d’alumnes per les seues aules, tantes que l’institut va tancar i va ser abandonat a la seua sort. En poc més de dos anys d’abandonament el seu estat és ruïnós i el seu futur incert.

Entre l’institut i l’escola sempre ha existit un carreró, el carreró de la vergonya.

Vergonya donava veure com es venien drogues entre les parets de dos centres educatius, vergonya dóna passar entre excrements de gos, vergonya dóna que hagen fet falta trenta anys per fer-li una mínima neteja.

Gràcies per atendre les demandes en què coincidien partits, veïns, AMPAs, Associacions de Veïns i qualsevol persona de trellat. Llàstima que arribe amb trenta anys de retard!!!!

El diccionari diu que el terme saldo forma part del lèxic de l’economia i és allò que queda invenut d’una mercaderia i que es ven amb rebaixa per esgotar-la.
I resulta que tenim uns governants a Sant Joan que a poc a poc ens vénen el poble com si fóra un saldo. El greu és que malbaraten un bé que no els pertany, uns béns públics que perdem, totes i tots, i ens deixen cada dia més pobres.
Un saldo, el canvi del subsòl de darrere de l’església per un locals. Amb un resultat negatiu de més de tres-cents mil euros segons les previsions de l’anterior regidor també socialista. Segons ell, el canvi reportaria un local de 500 metres quadrats: el resultat ha estat que pel local de 552,78 metres quadrats hem hagut d’afegir 325.956 €, a més dels 1.400 metres quadrats de subsòl.
Un saldo, els 500.000 € que regalen a qui faça la piscina. Va ser la manera que van tindre de corregir un informe de viabilitat que preveu pèrdues durant els primers vint anys de la concessió. Un informe que està fet fa prop de quatre anys, quan no hi havia tanta crisi. Un informe que inclou taxes d’ús superiors a les de les piscines del voltant. Un informe de viabilitat que va demostrar la falta de viabilitat quan l’any passat la licitació de la piscina va quedar deserta. Però ara esperen que algú senta l’atracció de mig milio d’euros i de construir en els terrenys també donats per l’ajuntament, amb la certesa que si va mal la cosa, una volta iniciada l’activitat l’ajuntament posarà els euros necessaris perquè vaja el carro, encara que ens supose un endeutament i hipotecar el futur.
Un saldo, el projecte del pàrquing de l’ordana, que l’alcalde va dir el 21 de desembre al Ple que estava acabat, tot i que hi ha un decret de 16 de desembre, el 3217, amb un informe tècnic que assenyala nombroses deficiències, en un projecte 256.800 € més car i rebaixes en temes tan importants com el coeficient geòtic a efectes de sismes; en el grups electrògens que passen de 250 kVA a 50 KVA; o en el pressupost de la instal•lació contra incendis que baixa de 89.000 € a 41.500 €.
Un saldo, que en la nova contracta de brossa la taxa d’abocador que fins ara pagava el concessionari, la pagarà l’ajuntament: 500.000 €.
I quan no els saldos les rebaixes.
S’han cansat de dir que anaven a fer un Centre d’Atenció al Majors. Ho va dir l’alcalde fa un any en l’elecció de les Reines del Casal, la nota de premsa deia “Por su parte el Alcalde de Sant Joan, aprovechó la ocasión para anunciar a todos los mayores que parte de los fondos que la Consellería tiene previsto dar a los municipios, se emplearán para la construcción de un Centro de Atención al Mayor (CEAM), donde los mayores tendrán un lugar no sólo para reunirse, sino para ser atendidos y cuidados. Este anuncio desató los aplausos de los vecinos, que acogieron con júbilo esta iniciativa.” Doncs ara ja fet el projecte que ha costat al voltant de 20.000 € i enviat a Conselleria, ja no parlem de CEAM, sinó de Club de Convivència per a la Tercera Edat. Per eixe motiu, van demanar al passat ple que s’adequara el projecte a un CEAM.

Per això i perquè estem farts de saldos i rebaixes.