en referència a: Una década con nueve barracones en Sant Joan - Informacion.es

L’Ajuntament de Sant Joan ha anunciat que senyalitzarà els camins. Sembla una bona notícia si no tenim en compte els antecedents. Després d’un acord municipal unànim a proposta del Bloc per fixar els criteris a seguir per la senyalització dels carrers, l’Ajuntament es va gastar una bona quantitat de diners en plaques que infringien aquests criteris. Diuen una cosa i fan la contrària.
Si van a senyalitzar els camins i no s’ha fet cap treball de toponímia que justitique les denominacions, ens podem trobar amb un element més d’aculturació. No seran capaços de protegir ni el nom. Els camins, com diu l’alcalde, sinó s’afanyen en posar-los el nom no haurà res que batejar.

En el ple de hui s’ha procedit a l’aprovació provisional del PGOU de Sant Joan amb els únics vots favorables del PSOE. Aquesta proposta suposa la urbanització de la pràctica totalitat del poble i hipoteca el futur del nostre municipi.

El Bloc s’ha mobilitzat des de la primera exposició pública per paralitzar un projecte que no s’ajusta a les perspectives de creixement actual i que no ha comptant amb un autèntic pla de participació ciutadana que justifique una ocupació del territori que compromet el futur de les noves generacions.

L’estudi de viabilitat econòmica conclou que només serà possible la sostenibilitat si s’ocupa el 100% del territori i amb les condicions previstes: 61.574 habitants, 29.700 habitatges i 38.483 vehicles, és un peatge massa gran i que respon a un model de creixement esgotat.

En quin moment se’ns ha preguntat si volem un creixement per a Sant Joan de 700 vivendes l’any?

No s’està treballant per millorar la qualitat de vida dels actuals residents a Sant Joan, anem a patir els efectes negatius, però no ens anem a beneficiar de les teòriques bondats d’aquest pla.

El Bloc Nacionalista Valencià de Sant Joan ha presentat nombroses al·legacions a la nova proposta per manifestar l’oposició a un projecte que esgota el territori i hipoteca el futur. D’aplicar-se el que es proposa en el PGOU, seria el certificat de defunció de Sant Joan com a municipi independent.

El PGOU sols és l’excusa per a urbanitzar Fabraquer. El gran parc que proposa s’enclava en una urbanització de més de cinc mil habitatges i permet a través de concessions la “privatització” del que se suposa públic.

Els efectes negatius sobre l’entorn que suposa l’emissió de substàncies contaminants, el vessament, el consum de l’aigua i la contaminació acústica i lumínica, així com la producció de residus, és un cost ecològic excessiu.

Les actuacions sobre el nucli històric van en contra de totes les normes d’integració paisatgístiques. En lloc de protegir-lo, conservar-lo i rehabilitar-lo, la norma urbanística proposa afegir 20.000 m2 de vivendes consolidant una nova tipologia edificatòria que modifica substancialment la trama urbana, en un clar intent de fer inviable la conservació del nucli històric tal com el coneixem des d’almenys el segle XVII.

Les afeccions que es proposen per a la A-70 suposen hipotecar el futur del nostre poble donada la gran àrea afectada i les conseqüències devastadores que, d’aplicar-se aquesta proposta, tindria sobre el municipi; modifica el planejament vigent i impedeix la realització del Passeig Lineal previst que ha estat objecte d’un procés de participació ciutadana dintre de l’elaboració d’un estudi de paisatge.

El Bloc denuncia que les connexions amb altres municipis no s’han resolt de forma lògica i coordinada, en alguns casos ni tan sols s’han resolt, com les connexions amb Mutxamel. Si es vol la A-70 com a carretera metropolitana, s’ha de treballar per connectar les grans vies a la A-7, per promoure el trànsit perimetral.

No es dóna solució a algun dels problemes principals que tenim, com la necessària adequació entre el creixement i les dotacions i tampoc s’aprofiten convenientment les oportunitats que la situació estratègica del nostre municipi ens hagués permès.

Cap estudi de viabilitat econòmica, mediambiental o social pot justificar aquesta proposta. Tampoc respon a la necessitat de satisfer un dret bàsic com el d’accés a l’habitatge, ja que amb els plans aprovats actualment es pot donar resposta a la demanda de molts anys.

El Bloc nacionalista Valencià ha plantejat alternatives a temes concrets, però considera que aquest Pla General és inviable en el seu conjunt.

No es pot així resoldre i justificar una densitat de població que supera el 6.000 habitants per km2 i els 3.000 vehicles, solament de residents, sense comptar ja l’estat de congestió de les vies del municipi.

Este any que commemorem el 125 aniversari del títol de Villa si aprovem el pla posem les bases per a la desaparició del municipi com a tal en eixe ens supramunicipal, on no sabem si haurem de tornar a formar part del municipi d’Alacant o ens repartiran entre Mutxamel i el Campello.

Greenpeace ha publicat ” A toda costa 2010″. Es tracta de la 10a edició sobre la situació del litoral espanyol.
Entre les 168 planes de l’informe podem llegir el següent:

“A pesar de que la saturación de la línea costera es la mayor responsable de los malos datos del turismo, entre 2000 y 2004 continuó creciendo el número de hoteles…”
“De hecho, en 2004 el presupuesto necesario para mantener el conjunto de infraestructuras turísticas (aeropuertos, puertos, hoteles, playas, etc.) superó en un 25% a los ingresos producidos por el turismo. El desmedido consumo de recursos (suelo, agua, electricidad) y la degradación del medio que provoca esta actividad ha sido y es superior a los beneficios que reporta a la sociedad y, por tanto, insostenible.”

“En 2005, los niveles de urbanización de la franja costera de la Comunidad Valenciana eran elevados, con un 33% de su primer kilómetro de litoral ocupado por el cemento. Ya entonces, Alicante sobrepasaba esta cifra con un 49,3% (una de las mayores de todo el litoral español, sólo superada por Málaga y Barcelona), seguida de Valencia con un 28,7% y Castellón con un 23,5%.”

L’Ajuntament de Sant Joan sembla que no s’entera d’esta situació i aposta per més hotels i urbanitzar dos milions de metres quadrats més en el litoral alacantí. Amb això coincideix amb l’administració valenciana del PP, la més malparada de tot l’informe.

PGOU DE SANT JOAN, CERTIFICAT DE DEFUNCIÓ D’UN MUNICIPI DE L’ALACANTÍ

El Bloc Nacionalista Valencià de Sant Joan ha presentat nombroses al·legacions a la nova proposta de pla general. El 30 de juny va realitzar una xerrada sobre el model de ciutat que proposa i va explicar la seva oposició a la nova proposta de PGOU perquè esgota el territori i hipoteca el futur. D’aplicar-se el que es proposa en el PGOU, seria el certificat de defunció de Sant Joan com municipi independent.

El PGOU sol és l’excusa per a urbanitzar Fabraquer, dos milions de metres quadrats en segona línia de platja. El gran parc que proposa s’enclava en una urbanització de més de cinc mil habitatges i permet a través de concessions la “privatització” del que se suposa públic.

Entre els arguments esgrimits en contra del PGOU destaquen que l’estudi de viabilitat econòmica conclou que només serà possible la sostenibilitat econòmica si s’ocupa el 100% del territori i amb les condicions previstes: 61.574 habitants, 29.700 habitatges i 38.483 vehicles.

Sobre la sostenibildad ambiental, l’estudi d’impacte ambiental reconeix que tindrà efectes negatius perquè incrementa l’ocupació del sòl, l’emissió de substàncies contaminants, el vessament, el consum de l’aigua i la contaminació acústica i lumínica.

Les actuacions sobre el nucli històric van en contra de totes les normes d’integració paisatgístiques. En lloc de protegir-lo, conservar-lo i rehabilitar-lo, la norma urbanística proposa afegir 20.000 m2 de vivendes consolidant una nova tipologia edificatòria que modifica substancialment la trama urbana, permet soterranis i semisoterrani fins i tot en les edificacions protegides, en un clar intent de fer inviable la conservació del nucli històric tal com el coneixem des d’almenys el segle XVII.

Les afeccions que es proposen per a la A-70 suposen hipotecar el futur del nostre poble donada la gran àrea afectada i les conseqüències devastadores que, d’aplicar-se aquesta proposta, tindria sobre el municipi; modifica el planejament vigent i impedeix la realització del Passeig Lineal previst que ha estat objecte d’un procés de participació ciutadana dintre de l’elaboració d’un estudi de paisatge.

No s’ha escoltat a la ciutadania. El mal anomenat pla de participació ciutadana no ha passat de ser una campanya publicitària del mateix pla, llevat de comptades excepcions.

El Bloc denuncia que les connexions amb altres municipis no s’han resolt de forma lògica i coordinada, en alguns casos ni tan sols s’han resolt, com les connexions amb Mutxamel.

No es dóna solució a algun dels problemes principals que tenim, com la necessària adequació entre el creixement i les dotacions, especialment les educatives. Tampoc s’aprofiten convenientment les oportunitats que la situació estratègica del nostre municipi ens hagués permès.

Cap estudi de viabilitat econòmica, mediambiental o social pot justificar aquesta proposta. Tampoc respon a la necessitat de satisfer un dret bàsic com el d’accés a l’habitatge, ja que amb els plans aprovats actualment es pot donar resposta a la demanda de molts anys.

El Bloc nacionalista Valencià ha plantejat alternatives a temes concrets, però considera que aquest Pla General és inviable en el seu conjunt.

A casa nostra, s’oblida que els culpables d’aquesta crisi son els bancs, però també els polítics han jugat un paper molt important en dinamitar l’economia. Aznar, o Zaplana i Camps al País Valencià, van endeutar-nos al crit de “España va bien”. Zapatero ho va acabar d’arreglar amb ocurrències com els 5.000 milions d’euros que ens va costar allò dels 400 euros l’any 2007, o els 3.600 milions d’euros de 2008 per al “cheque bebé”, els 8.000 milions d’euros i 3.000 d’addicionals del 2009 per al “Plan E”, en 2010 ens gastarem 5.000 milions d’euros més en el segon “plan de sostenibilidad local”. 24.600 milions d’euros en quatre anys. Diuen que retallant-nos el sou als funcionaris i congelant les pensions estalviaran 15.250 M€ en dos anys.

Però…
Quants diners pensen aportar els culpables d’aquesta crisi per solucionar-la?
Quines mesures s’han articulat per controlar l’especulació financera?
Qui governarà el nostre país i el nostre estat?

La contestació a aquestes tres preguntes és bàsica per saber si anem en la bona direcció. Alguns diuen que naveguem, però quan no sabem cap on anem no hi ha vent propici.